PSICOMOTRICITAT

Què és la psicomotricitat?

La psicomotricitat es refereix a la construcció de cos i psique a través de les experiències corporals en interacció amb el món que ens envolta. Aquestes experiències constitueixen la base del psiquisme, del desenvolupament psicològic.
El cos i el moviment, en la primera infància (0-7 anys) són l’eina fonamental per a la construcció de l’individu.
A través de la psicomotricitat, per la via sensoriomotriu, podem comprendre el que un nen expressa del seu món interior i també el sentit del seu comportament.
La primera infància és el període evolutiu en que es passa del “FER és PENSAR” al “PENSAR el FER”, això fins als 7-8 anys.

Text basat en l’artícle de Bernard Aucouturier: Introducción a la pràctica psicomotriz Aucouturier (PPA), artícle publicat al núm. 136 a la revista AULA, de l’ed. GRAÓ.

Què fem a les sessions de psicomotricitat?

A la sala de psicomotricitat, principalment a través del joc lliure i espontani, es dóna el protagonisme al cos, al moviment, a les interaccions dels nens amb els materials, amb els espais i amb els altres (els nens i els adults que hi ha a la sala: psicomotricista, mare o pare, educadors).
A través d’aquestes interaccions, els infants s’expressen; expressen les seves emocions, expressen la seva manera d’estar en el món.
En les sessions de PPA (pràctica psicomotriu Aucouturier) se segueix un guió per tal que es donin les interaccions que permetran creíxer els infants.

Les sessions segueixen un guió

El primer és el ritual d’entrada: ens asseiem en rotllana, compartim, cantem, fem algun joc senzill i establim o recordem els límits/normes que cal respectar durant la sessió.
Seguidament, amb els més grans, es destrueix la barrera (o la torre), un acte ple de simbolisme i de pulsionalitat.
I això ens porta cap a la part fonamental de la sessió: el joc lliure i espontani, on els infants, de forma lliure, evolucionen per l’espai, interactuen amb els materials, amb els altres, salten, rodolen, es persegueixen, fan equilibris, es gronxen…
Inicialment el joc és sobretot motriu. Amb la sessió més avançada anirà apareixent el joc simbòlic. L’energia dels infants i de la sala va canviant a mida que transcorre la sessió.
A continuació es proposa el moment de representació, on els infants dibuixaran o faran construccions o senzillament explicaran les seves vivències i experiències durant la sessió. És el moment d’incorporar el viscut en la sala, d’interioritzar-ho, de manifestar-ho a través de la seva producció. També, amb els més grans, pot ser un moment d’expressió verbal, on poden expressar algun neguit, o parlen sobre algun conflicte sorgit, o senzillament expliquen el que han fet i lo bé que s’ho han passat.
Per acabar ens tornem a posar en rotllana per despedir-nos, amb alguna cançó tranquil·la, o senzillament, agafant-nos de les mans i mirant-nos als ulls… és el ritual de sortida.

Hi ha límits en el joc?

Oi tant que si! Els límits són un element essencial de la pràctica psicomotriu.
Sense límits no hi ha llibertat. Ara bé, són límits amplis, no restrictius, que permeten que el nen s’expressi amb molta llibertat però sentint que aquests límits el contenen, li donen seguretat; aquesta contenció permet a l’infant estar relaxat, espontani i feliç.
Les principals normes són:

. “no fer-nos mal”, o “tenir cura de nosaltres mateixos”: amb aquesta norma, l’infant pren consciència (normalment ja la tenen però cal anar-la recordant) de que cal tenir cura amb un mateix, que cal anar amb compte amb el material, amb els altres, amb les alçades, amb els llocs alts o durs…
. “tenir cura dels altres”: cal tenir en compte els altres. Cal respectar el que l’altre vol o no vol, el que permet o no permet.

“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar;
si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar;
si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar;
si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.”

Fernand Delligny

Educador, escriptor i cineasta francès

“És en el joc i només en el joc que l’infant o l’adult com a individus són capaços de ser creatius i d’usar el total de la seva personalitat. I només al ser creatiu, l’individu es descobreix a ell mateix”

Donald Woods Winnicot

Pediatra, psiquiatra i psicoanalista anglès

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies