ACTIVITATS INFANTS

EL RACÓ DEL JOC. PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER. Des dels 6 mesos fins als 8 anys.
DANSA CONTEMPORÀNIA-CREATIVA

 

HORARIS I PREUS (mensual)

LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER. La pràctica psicomotriu d’En-llaços

EL MODEL D’AUCOTURIER PARTEIX DELS INFANTS.

Les sessions de pràctica psicomotriu que fem a En-llaços tenen la seva base en el model i el guió establert per BERNARD AUCOUTURIER.

Aquest model es va crear a partir de l’observació durant més de 35 anys (molts dels quals juntament amb Lapierre), d’infants en el període de la primera infància (especialment des dels 3 als 6-7 anys), de forma metòdica, oberta i creativa.

Amb aquestes observacions va constatar quines eren les NECESSITATS REALS DELS INFANTS, allò que els interessa, allò que els fa moure, allò que els connecta a la vida i els fa créixer harmònicamenti els dóna unes bases sòlides cap a la segona infància, una etapa on els aprenentatges cognitius prenen rellevància.

Així doncs, és un model basat en les necessitats i la natura dels infants, i no en les projeccions dels adults. Aquest és un fet transcendental, ja que d’aquesta manera es permet als infants que s’expressin tal com són i inicïin el camí cap a la descoberta de la vida i d’ells mateixos.

En canvi, quan l’educació es basa en la projecció dels adults, no hi ha possibilitat que els infants es puguin expressar amb tota la llibertat. La seva naturalesa queda, en certa manera, “bloquejada” pels interessos dels adults.

LA NATURA DELS INFANTS

Els infants tenen una mena de “software” (l’IMPULS VITAL) que els porta a moure’s, a explorar el seu cos, el seu entorn, els espais, els materials, els altres…. els impulsa a CRÉIXER. Durant la PRIMERA INFÀNCIA (0 a 6/7 anys), el COS i el MOVIMENT tenen un paper fonamental, clau, en el desenvolupament de la psique i de la persona en la seva globalitat.

Per aquestes raons, en la PPA (Pràctica Pscicomotriu Aucouturier), es dóna protagonisme al cos, i per tant s’utilitzen espais i materials que permetin a l’infant moure’s amb llibertat, expressant així el seu impuls vital, la seva manera de ser.

EL ROL DE LES MARES i PARES, I DELS EDUCADORS

En una societat on es dóna molta importància al FER, els adults adquirim una tendència important a projectar-nos en tot allò que fem, també en relació al creixement i l’educació dels nostres infants.

La PPA ens convida a fer, en certa manera, el camí invers. Ens convida no a projectar sinó a “ACOLLIR”. A acollir el nostre infant, els seus desplaçaments, els seus moviments, les seves descobertes i les seves CONQUESTES, i sempre d’una manera jugada, on tot, on la vida, no deixa de ser un JOC, un gran JOC. I per tal d’acollir, els adults hem d’aprendre a“ESTAR”, a “ESTAR PRESENTS”, a “SER”, permetent “SER” als altres, als nostres infants. Pot semblar que aquesta actitud sigui passiva en el sentit que les intervencions han d’ajustar-se a l’infant i a allò que aquest estigui fent en un moment donat. Però no ho és en relació a la nostra presència, que és invocada permanentment.

Així doncs, a les sessions de PSICOMOTRICITAT EN FAMÍLIA d’En-llaços (dels 6 mesos als 3 anys), sobretot són els pares que venen a aprendre a estar, a permetre, a acollir, a ajustar-se, amb molta alegria, energia i ganes de jugar. I d’aquesta manera es va adquirint comprensió en relació a les demandes, les necessitats i les accions que els infants expressen.

En els grups d’infants que de PSICOMOTRICITAT EXTRAESCOLAR (dels 3 als 8 anys), segueixen aquest mateix camí de descoberta d’ells mateixos i del món. I tot i que les bases són les mateixes, hi ha aspectes que van adquirint més protagonisme: el joc simbòlic, els jocs de rol, els jocs reglats, jocs on normalment cal la presència d’un altre (company/a, adults…).

I tot aquest final de recorregut de la primera infància ens acaba de “preparar” de forma òptima per a la segona infància, on els infants seran interpel·lats per a assolir aprenentatges on allò cognitiu agafa més protagonisme, on les normes adquireixen més importància, estaran preparats per assolir aprenentatges més estructurats.

Tot i això, caldrà seguint donant un lloc al cos i al moviment, al joc simbòlic i al simbolisme en general, ja que les persones i la  vida sempre són globals, no saben de compartimentacions.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies